OK
X
bașchir, -ă
Parte de vorbire:
adj., s.
Etimologie: (rus. baskhir)
1.
adj.,
s.m.f.
(locuitor)
din
Bașkiria.
2.
(s.
f.)
limbă
din
familia
altaică,
ramura
turcică,
vorbită
de
bașchiri.